Sobre l'artista
Owen Jones va ser un arquitecte i teòric del disseny britànic que va influir decisivament en la segona meitat del segle XIX amb la seva recerca sobre ornaments històrics. La seva obra de referència, The Grammar of Ornament, va servir com a compendi per a estudiants i professionals del disseny, i va promoure l'estudi comparat de motius decoratius procedents de cultures tan diverses com l'asiàtica, l'àrab i l'europea. Jones defensava l'estudi directe dels originals i la síntesi de formes per crear palaus visuals aplicables a la indústria decorativa de l'època.
L'obra
Aquesta placa ornamental de 1912 exemplifica la fascinació victoriana per les formes decoratives no occidentals i la seva reinterpretació en clau modernista dins dels tallers europeus. Concebuda com a model per a encunyadors, enquadernadors i fabricants de paper pintat i tèxtils, la làmina articulava un repertori de motius d'arrel xinesa reinterpretats amb una sintaxi gràfica pròpia. Els elements florals i les volutes reflecteixen tant una atenció per la simetria com pel ritme repetitiu, i documenten el diàleg entre la fascinació per l'exòtic i la voluntat de sistematitzar el decor en aplicacions comercials.
Estil i característiques
El disseny destaca per la repetició rítmica de flors blanques sobre un fons vermell intens, amb volutes que distribueixen el moviment per tota la superfície. Les superfícies de color plans i saturats, combinades amb traços precisos i definits, creen una lectura neta i ornamental més pròpia d'una placa de motius que d'una pintura pictòrica. L'alt contrast entre el vermell i el blanc confereix llegibilitat i contundència al patró, mentre que els detalls lineals revelen la cura tècnica i el caràcter manufacturat de la peça.
En la decoració d'interiors
Aquest pòster floral vintage aporta un toc d'elegància historicista i pot actuar com a punt focal en menjadors, rebedors o estudis. Combina especialment bé amb fustes fosques, metall daurat i paletes neutres càlides que ressalten la intensitat del vermell. En interiors contemporanis funciona com a peça emblemàtica que aporta profunditat i textura visual; en propostes eclèctiques, pot interactuar amb impressions botàniques i altres ornaments clàssics per crear una paret de galeria amb ressonància cultural
